domingo, 17 de agosto de 2014

LES EINES A LA PREHISTÒRIA

Els arqueòlegs classifiquem les eines en quatre modes o categories, de més antigues a més modernes.
Mode 1
Els primers estris de pedra corresponen al que s’anomena Mode 1 i consisteixen en còdols tallats per una sola cara (choppers), per les dues cares, (chopping tools), i els resquills sense retocar. La funció d’aquests estris fabricats amb pocs cops és la d’afilar-los per poder modificar primeres matèries; amb tot, els instruments més utilitzats en aquest període eren les ascles o resquills ben tallants.
 
 Mode 2
El Mode 2 o Acheulià comprèn instruments més elaborats que els del Mode 1. Els estris principals són els resquills de grans dimensions i els nuclis treballats en una gran part de les dues cares de la seva superfície, anomenats bifacials (hi hauria les destrals, els pics i els estris de fendre). Es tracta d’eines molt versàtils utilitzades per realitzar moltes funcions.
 

 Mode 3
El Mode 3 o Mosterià es distingeix dels modes anteriors perquè, mitjançant la talla, es preparen els nuclis creant una superfície plana i colpejant-ne les vores de forma centrípeta se n’extreuen nombrosos resquills. A partir d’aquests productes de talla, i mitjançant el retoc, es realitzaran posteriorment diverses eines entre les quals destaquen les rasores, els raspadors, les puntes i els denticulats. Aquesta tècnica és coneguda com “Levallois” i la seva finalitat principal és la d’aprofitar al màxim la primera matèria i, a la vegada, reduir l’esforç necessari per produir un estri.
 
 Mode 4
El mode 4 es distingeix per l’aparició de nuclis allargats dels quals s’obté resquills estrets, rectes i fins anomenats làmines. Aquests suports es retocaven posteriorment per aconseguir una gran varietat de refinats instruments de format petit i amb funcions molt especialitzades. Entre aquestes noves eines destaquen en un primer moment els raspadors en musell (per netejar les pells), els burins (adequats per treballar l’os o l’ivori) i els ganivets. Més endavant, quan es generalitza l’ús de percussors de fusta o banya, apareixen estris amb retoc pla, com les puntes de fletxa foliàcies. Aquest mode també es caracteritza per la realització d’estris i elements d’ornament personal fets de banya, os i ivori.

domingo, 10 de agosto de 2014

LOS PERROS EN EL NEOLÍTICO

Entierro de una mujer y un perro del Neolítico, en Ripoli (Italia). Museo Nacional de Antigüedades de Chieti. (Créditos)
Entierro de una mujer y un perro del Neolítico, en Ripoli (Italia). Museo Nacional de Antigüedades de Chieti. (Créditos)
 
Tassili dogs cave painting
Pintura rupestre en Tassili (Argelia) mostrando una escena de caza con perros.